ELS POBLES MASSAIS
ELS
MASSAIS
El
poble massai és una tribu seminòmada. Aquest està format per més de 350.000
persones que habiten a l’Àfrica; especialment a Kenya i Tanzània. Actualment hi
ha 5 tribus diferents, que són: els il-makesen,
els il-molelian,
els il-aiser,
els il-taarrosero,
i els il-ikumai.
FORMES
DE VIDA
L’alimentació
qEls
Massais, s’alimenten de productes com: mantega, carn de cabres, llet de vaca i
sang d’animal. Una de les medicines que tenen és la sang de bou barrejada amb
llet que es recull en carabasses i que
cura els Massais quan estan esgotats i molt cansats. Els aliments els solen
aconseguir caçant (la carn), munyint vaques (la llet) o ferint els animals,
curant-los i deixant-los en llibertat un altre cop.
La
caça
/ On dormen
qPer
caçar utilitzen fletxes amb la punta de fusta i cordes de cuiro. Viuen en cases
molt petites en forma d’iglú anomenades “bombas”;
rodones i construïdes d’excrements de vaca, palla i l’estructura amb branques
petites. El poblat està protegit per una tanca feta de troncs. Dins també
construeixen un altra tanca per deixar el bestiar.
La
vestimenta
qLa
vestimenta que porten són teixits de cotó de tons vermells i liles. Són mantes
primes que se les emboliquen al cos de tal manera que semblen vestits.
ESTRUCTURA
SOCIAL
qLa
societat en la tribu es divideix en tres grups segons les edats: nens/es,
adolescents i adults. Els adults també es divideixen segons si són homes, dones
i si tenen fills o no.
Dins
d’ella trobem diferents tipus de persones que cadascuna fa el seu càrrec en la
tribu.
ELS HOMES
qEls
homes són els que tenen major importància en la tribu. Ells posseeixen a les
dones i depèn de la seva riquesa poden tenir totes les que vulguin, és a dir,
més diners més dones. Els més rics poden posseir fins a 20 dones però la
majoria en tenen només 5. A les dones se les equival a un preu com si fossin
tres vaques, dues ovelles i un bou.
qEls
massai es casen fora de la tribu a la què pertanyen per evitar els problemes de
consanguinitat. Si un home no pot tenir fills, altres homes de la tribu ho
faran per a ell, però sense poder reclamar els fills com a legítims.
El part
es fa a la cabanya de la dona, en la qual el marit no podrà entrar fins que no
hagin passat deu dies després del part.El
pare de la criatura tampoc no podrà menjar a casa fins que el nen no comenci a
caminar. Si hi ha algun savi a la tribu beneirà el nen escupint-li
al cap o al pit
ELS NENS/ES
qEl
que han de fer els nens és vigilar el bestiar, mentre que les dones munyen els
animals. També escombren i netegen les cases i el campament. El temps que els
hi sobra l’utilitzen per fer collarets i adornaments amb perles de colors.
«Labion»,
el profeta
qEl
seu
càrrec és hereditari i limitat a una petita casta. Actua com a jutge i també
prediu el futur. Presideix les cerimònies, assegura la fertilitat i autoritza
les guerres i porta la pluja.
«Moran»
qDins
de la tribu hi ha els “moran”,
es dediquen només a lluitar i a robar principalment bestiar. Les seves mares
els hi fan companyia i els hi cuinen el menjar durant el dia, mentre que per la
nit són substituïdes per les seves amants. Quant tenen entre 14 i 20 anys es
poden casar. Tenen prohibit per tradició veure alcohol o olorar tabac.
CREENCES
I COSTUMS
qTenen
una religió monoteista i el nom del seu Deu es Ngai i creuen en aquesta perquè
diuen que els hi porta pluges. Segons les seves creences, no totes les persones
es mereixen la vida eterna i els cadàvers, normalment, es
deixen perquè se’ls mengin els carronyers.
I segons ells mai s’ha de parlar dels morts, s’hi es vol parlar d’ells s’ha de
fer amb un sinònim.
qCreuen
que la casa queda contaminada si dintre hi mor algú i aquests que són tractats
de malalts són expulsats de la tribu al mig del camp perquè les
hienes se’ls mengin.
Segons
l’estatut social reben una cerimònia o altre.
qEls
«Labion»
reben una tomba sota una pila de pedres. Els creients, quan passen pel costat
hi tiren una altre pedreta.
qEls
joves «Moran»
fan una
cerimònia d’iniciació.
El
candidat va amb el cap afaitat i ben netejat. El ritual comença
amb el sacrifici d’un bou. Al dia
següent, talla
un
arbre que després les noies planten al costat de la seva casa. Al tercer dia, s’aixeca
d’hora
i és circumcidat quan surt el Sol. Quant passen uns dies dins la seva
cabanya,
surt a fora portant un davantal i unes arracades de dona, i es diverteix
llançant fletxes sense punta a les natges de les noies i caçant ocells per
posar-se’ls al cap, mentre li torna a créixer el cabell.
qUn
costum que tenen les dones Massai, és «decorar-se» amb
collarets, polseres i arracades, de perles de colors, fetes
per
elles.
Tots els
Massai, tant
homes com dones,
es
fan gran el
forat de les arracades per
a que es puguin posar tot tipus d’objectes, com per exemple, taps de
suro ullals d’animals, etc.
LLENGUA
I DANSES
qEls
massais parlen el maa,
però com a llengua de comunicació fora de la tribu parlen el suahili, una
llengua pròpia de Kenya i Tanzània. Tots els caps de les tribus saben parlar
l’anglès.
qLes
danses són molt freqüents. Ballen formant cercles amb 3 homes entren en el
cercle i salten seguint el ritme amb el cos rígid i recte, les mans enganxades
als costats, els genolls junts, i un grapat d’herba fresca sota de les
aixelles. Els colls de les dones es mouen endavant i endarrere seguint el ritme
dels tambors.
LOCALITZACIÓ
Els Massais están situats a la part de color rosa.
FOTOGRAFIES
Estil dels Massais.
Guerrers Massais.
Caceria de bous.
FONTS
D’INFORMACIÓ
.jpg)
.jpg)
