Ciutadania

ELS POBLES MASSAIS

ELS MASSAIS

El poble massai és una tribu seminòmada. Aquest està format per més de 350.000 persones que habiten a l’Àfrica; especialment a Kenya i Tanzània. Actualment hi ha 5 tribus diferents, que són: els il-makesen, els il-molelian, els il-aiser, els il-taarrosero, i els il-ikumai.

FORMES DE VIDA

L’alimentació

qEls Massais, s’alimenten de productes com: mantega, carn de cabres, llet de vaca i sang d’animal. Una de les medicines que tenen és la sang de bou barrejada amb llet que es recull en carabasses i que cura els Massais quan estan esgotats i molt cansats. Els aliments els solen aconseguir caçant (la carn), munyint vaques (la llet) o ferint els animals, curant-los i deixant-los en llibertat un altre cop.

La caça / On dormen

qPer caçar utilitzen fletxes amb la punta de fusta i cordes de cuiro. Viuen en cases molt petites en forma d’iglú anomenades “bombas”; rodones i construïdes d’excrements de vaca, palla i l’estructura amb branques petites. El poblat està protegit per una tanca feta de troncs. Dins també construeixen un altra tanca per deixar el bestiar.

La vestimenta

qLa vestimenta que porten són teixits de cotó de tons vermells i liles. Són mantes primes que se les emboliquen al cos de tal manera que semblen vestits.

ESTRUCTURA SOCIAL

qLa societat en la tribu es divideix en tres grups segons les edats: nens/es, adolescents i adults. Els adults també es divideixen segons si són homes, dones i si tenen fills o no.

Dins d’ella trobem diferents tipus de persones que cadascuna fa el seu càrrec en la tribu.

ELS HOMES

qEls homes són els que tenen major importància en la tribu. Ells posseeixen a les dones i depèn de la seva riquesa poden tenir totes les que vulguin, és a dir, més diners més dones. Els més rics poden posseir fins a 20 dones però la majoria en tenen només 5. A les dones se les equival a un preu com si fossin tres vaques, dues ovelles i un bou.

qEls massai es casen fora de la tribu a la què pertanyen per evitar els problemes de consanguinitat. Si un home no pot tenir fills, altres homes de la tribu ho faran per a ell, però sense poder reclamar els fills com a legítims. El part es fa a la cabanya de la dona, en la qual el marit no podrà entrar fins que no hagin passat deu dies després del part.El pare de la criatura tampoc no podrà menjar a casa fins que el nen no comenci a caminar. Si hi ha algun savi a la tribu beneirà el nen escupint-li al cap o al pit

ELS NENS/ES

qEl que han de fer els nens és vigilar el bestiar, mentre que les dones munyen els animals. També escombren i netegen les cases i el campament. El temps que els hi sobra l’utilitzen per fer collarets i adornaments amb perles de colors.

«Labion», el profeta

qEl seu càrrec és hereditari i limitat a una petita casta. Actua com a jutge i també prediu el futur. Presideix les cerimònies, assegura la fertilitat i autoritza les guerres i porta la pluja.

«Moran»

qDins de la tribu hi ha els “moran”, es dediquen només a lluitar i a robar principalment bestiar. Les seves mares els hi fan companyia i els hi cuinen el menjar durant el dia, mentre que per la nit són substituïdes per les seves amants. Quant tenen entre 14 i 20 anys es poden casar. Tenen prohibit per tradició veure alcohol o olorar tabac.

CREENCES I COSTUMS

qTenen una religió monoteista i el nom del seu Deu es Ngai i creuen en aquesta perquè diuen que els hi porta pluges. Segons les seves creences, no totes les persones es mereixen la vida eterna i els cadàvers, normalment, es deixen perquè se’ls mengin els carronyers. I segons ells mai s’ha de parlar dels morts, s’hi es vol parlar d’ells s’ha de fer amb un sinònim.

qCreuen que la casa queda contaminada si dintre hi mor algú i aquests que són tractats de malalts són expulsats de la tribu al mig del camp perquè les hienes se’ls mengin.

Segons l’estatut social reben una cerimònia o altre.

qEls «Labion» reben una tomba sota una pila de pedres. Els creients, quan passen pel costat hi tiren una altre pedreta.

qEls joves «Moran» fan una cerimònia d’iniciació. El candidat va amb el cap afaitat i ben netejat. El ritual comença amb el sacrifici d’un bou. Al dia següent, talla un arbre que després les noies planten al costat de la seva casa. Al tercer dia, s’aixeca d’hora i és circumcidat quan surt el Sol. Quant passen uns dies dins la seva cabanya, surt a fora portant un davantal i unes arracades de dona, i es diverteix llançant fletxes sense punta a les natges de les noies i caçant ocells per posar-se’ls al cap, mentre li torna a créixer el cabell.

qUn costum que tenen les dones Massai, és «decorar-se» amb collarets, polseres i arracades, de perles de colors, fetes per elles. Tots els Massai, tant homes com dones, es fan gran el forat de les arracades per a que es puguin posar tot tipus d’objectes, com per exemple, taps de suro ullals d’animals, etc.

LLENGUA I DANSES

qEls massais parlen el maa, però com a llengua de comunicació fora de la tribu parlen el suahili, una llengua pròpia de Kenya i Tanzània. Tots els caps de les tribus saben parlar l’anglès.

qLes danses són molt freqüents. Ballen formant cercles amb 3 homes entren en el cercle i salten seguint el ritme amb el cos rígid i recte, les mans enganxades als costats, els genolls junts, i un grapat d’herba fresca sota de les aixelles. Els colls de les dones es mouen endavant i endarrere seguint el ritme dels tambors.